The sky’s the limit

There is no limit to what someone can achieve. LWL from the research to the ideal school

The Learning Without Limits (LWL) project is based on the idea of transformability and by the concept of learning capacity that is very different from the concept of ability.

Transformability is a firm conviction that there is the potential for change, that things can change and be changed for the better, sometimes even dramatically, as a result of what people do in the present.bookcover1small Learning capacity is transformable because the forces that shape it are, to an extent, within teachers’ control. In contrast with the implied fatalism of ability labels. Teachers who built their pedagogy around ability labels influence negatively in young people’s self-belief, sense of personal competence, attitudes, expectations and hopes for the future. Ability labels explain differences in young people’s learning and attainment due to fixed differences in intellectual endowment. A young student with ‘low ability’ now, in the present, is assumed to have more limited potential than others who are judged to be ‘average’ or ‘more able’ and the expectation is that these differences will persist and be reflected in comparable differences in academic performance in the future: the self-fulfilling prophecy (achieving fulfillment as a result of having been expected or foretold).

bookcover2_smallCreating Learning without Limits (CLwL) builds on the Learning without Limits study by exploring the wider opportunities for enhancing the learning capacity of every child that become possible when the educational community work together to create an environment free from the limiting effects of ability labels and practices.

CLwL was set up to explore the process of whole-school development driven by the core idea of transformability: the conviction that all children (not just some children) can become more powerful, committed, successful learners given distinctive supportive conditions and generous opportunities for learning.

Wroxham classroom

Mr Davy at Wroxham school

CLwL builds on the Learning without Limits study by exploring the wider opportunities for enhancing the learning capacity of every child that become possible when a whole staff group works together to create an environment free from the limiting effects of ability labels and practices.

The Creating Learning without Limits project was based at the University of Cambridge, Faculty of Education, in collaboration with colleagues at The Wroxham School, Hertfordshire. Dame Alison Margaret Peacock is co-author of Creating Learning without Limits, and Executive Headteacher of The Wroxham Teaching School. 


“Dame Alison Peacock” by Lee Allan – Own work. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons.

The following short passages are taken from an interview with Dame Alison on The Guardian on March 29th.

The headteacher [Alison Peacock] says she never set out to get rid of ability labelling at the school. It grew from conversations with staff, and when it worked the idea was developed. Pupils are never set tasks by ability. Topics are taught to the whole group and students are then chosen from a range of activities of varying complexity. If they begin a piece of work and think they could try something more difficult, or need something easier, they can change”… “The assumption that you can reliably put a number against what a child is capable of is flawed and dangerous. Potentially, it leads to the individual and the people around them having a very limited set of expectations.” She believes it is detrimental even if the student is given a high grade, pointing to research by Carol Dweck from Stanford University to illustrate this. When two groups of children were given a complex mathematical task, the group that was told they had good problem-solving skills progressed much further than the group that was simply told they were very good at maths…. “If teachers feel constrained, judged and labelled, then they can’t lift the limits on pupils,” she says. Extracts from

Taking inspiration from the book Creating Learning without Limits, the University of Cambridge Primary School (UCPS) is the first primary to open as one of the government’s flagship university training schools and was set up as a free school. The UCPS will be governed by a charitable trust, UTS Cambridge. The school will be a mixed-ability co-educational school for children aged three – 11 and it will be highly inclusive where pupil diversity is welcomed and children will be encouraged and enabled to excel.The school will focus on exemplary teaching, high-quality governance and innovative learning practice. The Trust is delighted that these plans have been approved. They are high-quality, innovative and inclusive, reflecting the planned character of University of Cambridge Primary School.Uni Cambs primary school 01 site plan

The three-form entry primary school will open in phases from September 2015 and will serve the development site and a local catchment.

The information used in this post is excerpted from the following sites with non-commercial purposes:


No 41. Ken Robinson Paperclip

Classrooms and Staffrooms

This 3.30 minutes video will really make you think about your teaching this new academic year. It’s all about divergent thinking and the idea that the students have developed how not to think by traditional teaching they have had in the past. It uses the example of a paperclip and poses the question “What could this paperclip be used for”? There are some really interesting ideas in this clip.

See what you think and please comment freely.


View original post

“¿Por qué somos torpes con el inglés y lo hablamos tan mal?” o “Per què som maldestres amb l’anglès i en parlem tan malament?”


He llegit un article a la xarxa i he estat reflexionant tota la setmana sobre ell, l’expose:

L’article és: “Por qué somos torpes con el inglés y lo hablamos tan mal” amb el subtítol de ”LA CULPA NO ES NUESTRA, ES DE LA TELE” podeu trobar-lo clicant ací:

Este article es fonamenta en un estudi: “En el Estudio Europeo de Competencia Lingüística (EECL)” ,

do you speak

Diu així…..

“Els espanyols vivim estigmatitzats amb el nostre deficient control de la llengua anglesa, però no és tan greu com sembla, sinó que un conjunt de factors ens han “impedit” aprendre-la de debò”.

En els últims anys comptem amb multitud de recursos per integrar, la llengua “estrangera” con la denominàvem abans, en la nostra societat plurilingüe a la que aspirem. I li diguem “estrangera” perquè no la teníem a casa … La cosa canvia gràcies a les Noves Tecnologies, que ens obri la porta a llocs i cultures que abans eren quasi inabastables .

A veure, anem a analitzar la situació i la raó que ens ha portat a la situació de  “complexe amb el nostre deficient control de la llengua anglesa”:

  • El doblatge es va entendre en el Franquisme com una forma de censura i de enaltiment de la nació espanyola…”. El resultat és que ens hem acostumat al doblatge durant generacions. .. Heu sentit la veu de Homer Simpson, Will Smith o Angelina Jolie?  per exemple, o la veu dels seus “dobladors castellans”? Encara que ja podem conèixer la veu del Bill Gates, del Barack Obama o de l’Oscar Pistorius, en els informatius nacionals la sentim només que a l’inici, ja que després la tradueixen per sobre ….  Conclusió: no entenem anglès perquè sempre hem escoltat la televisió doblada a l’espanyol”. Ara ja no tenim eixa excusa, ja tenim un botonet en el nostre comandament que ens lleva el doblatge i ens col·loca la versió original, fins i tot amb subtítols. Per cert, este botonet deuria de ser més gran i accessible, junt al de volum de veu i  canvi de canal. A propòsit, “si es té un nivell baix d’anglès és millor començar amb subtítols en espanyol, però com s’aprèn de veritat és amb els subtítols en anglès”.
  • El sistema educatiu i l’aprenentatge de llengües …. Els espanyols érem els que més sabíem de gramàtica d’Europa inclús més que molts britànics, però no és el cas de l’ús de la llengua, el qui la parla és el qui la domina, i parlava més ací un adolescent que treballava en l’hostaleria en un estiu en Dènia, Xàbia o Benidorm que durant les classes de “lengua y literatura extrajera” en tota l’etapa de secundaria, per aquell temps: el BUP i COU . Deuríem dedicar-li un Blog sencer a este tema, però no és el moment. Les noves metodologies en el tractament i en l’aprenentatge de llengües, l’ús vehicular de la llengua “estrangera” en àrees no lingüístiques i el tractament integrat de llengua i contingut han desterrat la didàctica desfasada de les llengües que tractaven d’ensenyar un idioma utilitzant de manera vehicular un altre: ensenyar el valencià parlant castellà, per exemple.  Ara s’ensenya i aprèn l’anglès com un llenguatge més juntament amb el castellà o el valencià. Entre estos mètodes està l’anomenat CLIL (Content and Language Integrated Learning) que tracta d’aplicar un aprenentatge més natural de l’idioma, integrant al mateix temps la seva llengua materna a través dels continguts. Els resultats es veuran d’ací a uns anys.

Per a saber més sobre el tractament de llengües,  vos recomane el llibre del nostre amic i pobletà (de la Pobla Llarga)  Vicent Pasqual i Granell “El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià”. 

  •  Un altre aspecte social que afegir a la nostra carència: “fins ara els espanyols no hem gaudit de grans referents que parlen anglès”: els nostres polítics no dominen idiomes (es dediquen a retallar, a tirar-se les culpes, al tu més i al “sobre” que acaba en les divises a Suïssa), ni els esportistes (heu vist la felicitació nadalenca de Sergio Ramos?) i els nostres pares tampoc …Les noves generacions canviaran tot el panorama lingüístic, social i espere que també el polític, falta ens fa ja …..
  •  Les TIC: Internet permet accedir a gairebé tot: hi ha accés a la premsa estrangera, a escoltar música, a veure videoclips, a realitzar cursos fins i tot gratuïts, a jugar en anglès, a xatejar, a traduir, a llegir, a escriure (aquest blog és una prova..)   … Els canals TDT deixen posar el so en la versió original i afegir subtítols, de vegades fins i tot en anglès. Ràdio Vaughan emet 24h en anglès a diversos nivells des de l’inicial fins avançat. En les capitals ja hi ha “pubs” on s’aprèn l’anglès parlant amb els anglòfils, o els estudiants d’anglès (que som tots), que hi assisteixen a estos llocs no sols per a fer-se un cafè, sinó amb l’objectiu de posar en pràctica l’expressió i comprensió oral.
  • És a dir, que hui en dia ja gaire bé no cap l’excusa que “no ensenyaven bé a l’institut”, o “a la meua època no es sentia l’anglès”. Per descomptat no serà el cas del nostres fills que, “si amb la que esta caient i si no para de caure, i els brots verds no es transformen prompte en fruits” deuran d’eixir a “l’estranger” com els nostres pares i avis, però a diferencia d’ells eixiran formats i sense complexes a l’hora d’utilitzar l’anglès com qualsevol ciutadà  europeu educat i ben format.

“The best way to become acquainted with a subject is to write a book about it”

Frank Tudela 2013

El plurilingüímo en el sistema educativo español

El Gobierno vasco, mantiene un sistema de evaluación externa del programa piloto de educación trilingüe que desde hace dos años se ha implantado en colegios e institutos de la comunidad: este curso son 118 centros de primaria y secundaria. Esa evaluación quiere comprobar, precisamente, que no se ven afectados los aprendizajes de ninguna de las materias ni de ninguna de las lenguas, explica la viceconsejera de Educación, María Antonia Ozcariz.

El modelo vasco consiste en dar libertad a los centros a la hora de elegir cuántas asignaturas se dan en cada idioma (euskera, castellano e inglés), aunque marcando un mínimo de horas semanales para cada uno de ellos: seis. “Incluso, pueden elegir dar solo algunos contenidos de una materia en una lengua u otra”, explica Ozcariz.

La viceconsejera asegura que se han vencido algunas resistencias iniciales por parte de quienes pensaban que con el nuevo modelo saldría perjudicado el idioma más débil, en este caso, el euskera. Precisamente ese reproche es uno de los que se le hizo a la idea de trilingüismo impulsada por la Xunta de Galicia, aunque tampoco ha dejado contentos a los miembros de la plataforma que peleó en la comunidad porque sus hijos pudieran escolarizarse con el castellano como lengua vehicular principal.

Al final, el modelo ha quedado como una forma de equilibrar la enseñanza en castellano y en gallego, con introducción de la lengua extranjera en aquellos centros que se apunten al plan de plurilingüismo (110) o bilingüismo (1.800 secciones, que no colegios). En los primeros se ofrecen más horas en inglés y cuentan siempre con auxiliares de conversación, explica una portavoz de la Consejería de Educación. Como en el caso vasco, los centros tienen margen, aunque menor, para repartir las horas en cada idioma.

El Gobierno de la Comunidad Valenciana también ha anunciado que abrazará un modelo similar, y en esta autonomía, quizá más que en ninguna otra por sus graves problemas de endeudamiento, sale a flote otra de las dificultades de un modelo trilingüe: los medios que hacen falta para que funcione. Si en distintas comunidades ya se ha puesto en cuestión el modelo de los centros bilingües públicos por la falta de medios y, sobre todo, de preparación lingüística de los docentes, con un modelo multilingüe las dificultades se multiplican.

En Galicia, una portavoz de la consejería admite mayor inversión en auxiliares de conversación: “Hay cuatro veces más que en el curso 2008-2009”, dice. En País Vasco, la viceconsejera de Educación María Antonia Ozcariz explica que se ha dado “un credito horario moderado” a los profesores (menos carga de clases) y se ha multiplicado por dos el gasto en formación en lenguas extranjeras. La formación docente es la clave, asegura: “No solo en la lengua extranjera, sino, sobre todo, en metodología para poder enseñar bien utilizando una segunda lengua”.

Pero aún hay otro gran problema para este modelo, precisamente, el que planteaban los padres gallegos que quieren que sus hijos aprendan en castellano (también hay un movimiento similar en Cataluña), pues no ven utilidad en la otra lengua cooficial. Este es, la clave para que funcione un sistema trilingüe o no.

 Extraido de un artículo de El Pais:

En tres idiomas mejor que en dos