February 2013

He llegit un article a la xarxa i he estat reflexionant tota la setmana sobre ell, l’expose:

L’article és: “Por qué somos torpes con el inglés y lo hablamos tan mal” amb el subtítol de ”LA CULPA NO ES NUESTRA, ES DE LA TELE” podeu trobar-lo clicant ací: http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/02/14/por-que-somos-torpes-con-el-ingles-y-lo-hablamos-tan-mal-114883/

Este article es fonamenta en un estudi: “En el Estudio Europeo de Competencia Lingüística (EECL)” ,

Diu així…..

“Els espanyols vivim estigmatitzats amb el nostre deficient control de la llengua anglesa, però no és tan greu com sembla, sinó que un conjunt de factors ens han “impedit” aprendre-la de debò”.

En els últims anys comptem amb multitud de recursos per integrar, la llengua “estrangera” con la denominàvem abans, en la nostra societat plurilingüe a la que aspirem. I li diguem “estrangera” perquè no la teníem a casa … La cosa canvia gràcies a les Noves Tecnologies, que ens obri la porta a llocs i cultures que abans eren quasi inabastables .

A veure, anem a analitzar la situació i la raó que ens ha portat a la situació de “complexe amb el nostre deficient control de la llengua anglesa”:

“El doblatge es va entendre en el Franquisme com una forma de censura i de enaltiment de la nació espanyola…”. El resultat és que ens hem acostumat al doblatge durant generacions. .. Heu sentit la veu de Homer Simpson, Will Smith o Angelina Jolie? per exemple, o la veu dels seus “dobladors castellans”? Encara que ja podem conèixer la veu del Bill Gates, del Barack Obama o de l’Oscar Pistorius, en els informatius nacionals la sentim només que a l’inici, ja que després la tradueixen per sobre …. Conclusió: “no entenem anglès perquè sempre hem escoltat la televisió doblada a l’espanyol”. Ara ja no tenim eixa excusa, ja tenim un botonet en el nostre comandament que ens lleva el doblatge i ens col·loca la versió original, fins i tot amb subtítols. Per cert, este botonet deuria de ser més gran i accessible, junt al de volum de veu i canvi de canal. A propòsit, “si es té un nivell baix d’anglès és millor començar amb subtítols en espanyol, però com s’aprèn de veritat és amb els subtítols en anglès”.

El sistema educatiu i l’aprenentatge de llengües …. Els espanyols érem els que més sabíem de gramàtica d’Europa inclús més que molts britànics, però no és el cas de l’ús de la llengua, el qui la parla és el qui la domina, i parlava més ací un adolescent que treballava en l’hostaleria en un estiu en Dènia, Xàbia o Benidorm que durant les classes de “lengua y literatura extrajera” en tota l’etapa de secundaria, per aquell temps: el BUP i COU . Deuríem dedicar-li un Blog sencer a este tema, però no és el moment. Les noves metodologies en el tractament i en l’aprenentatge de llengües, l’ús vehicular de la llengua “estrangera” en àrees no lingüístiques i el tractament integrat de llengua i contingut han desterrat la didàctica desfasada de les llengües que tractaven d’ensenyar un idioma utilitzant de manera vehicular un altre: ensenyar el valencià parlant castellà, per exemple. Ara s’ensenya i aprèn l’anglès com un llenguatge més juntament amb el castellà o el valencià. Entre estos mètodes està l’anomenat CLIL (Content and Language Integrated Learning) que tracta d’aplicar un aprenentatge més natural de l’idioma, integrant al mateix temps la seva llengua materna a través dels continguts. Els resultats es veuran d’ací a uns anys.

Per a saber més sobre el tractament de llengües, vos recomane el llibre del nostre amic i pobletà (de la Pobla Llarga) Vicent Pasqual i Granell “El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià”.

Un altre aspecte social que afegir a la nostra carència: “fins ara els espanyols no hem gaudit de grans referents que parlen anglès”: els nostres polítics no dominen idiomes (es dediquen a retallar, a tirar-se les culpes, al tu més i al “sobre” que acaba en les divises a Suïssa), ni els esportistes (heu vist la felicitació nadalenca de Sergio Ramos?) i els nostres pares tampoc …Les noves generacions canviaran tot el panorama lingüístic, social i espere que també el polític, falta ens fa ja …..

Les TIC: Internet permet accedir a gairebé tot: hi ha accés a la premsa estrangera, a escoltar música, a veure videoclips, a realitzar cursos fins i tot gratuïts, a jugar en anglès, a xatejar, a traduir, a llegir, a escriure (aquest blog és una prova..) … Els canals TDT deixen posar el so en la versió original i afegir subtítols, de vegades fins i tot en anglès. Ràdio Vaughan emet 24h en anglès a diversos nivells des de l’inicial fins avançat. En les capitals ja hi ha “pubs” on s’aprèn l’anglès parlant amb els anglòfils, o els estudiants d’anglès (que som tots), que hi assisteixen a estos llocs no sols per a fer-se un cafè, sinó amb l’objectiu de posar en pràctica l’expressió i comprensió oral.

És a dir, que hui en dia ja gaire bé no cap l’excusa que “no ensenyaven bé a l’institut”, o “a la meua època no es sentia l’anglès”. Per descomptat no serà el cas del nostres fills que, “si amb la que esta caient i si no para de caure, i els brots verds no es transformen prompte en fruits” deuran d’eixir a “l’estranger” com els nostres pares i avis, però a diferencia d’ells eixiran formats i sense complexes a l’hora d’utilitzar l’anglès com qualsevol ciutadà europeu educat i ben format.