Cooperative Learning: Kagan Structures for English Language Learners.

The teacher no longer is the “sage on the stage” but rather a model and facilitator of learning

Why use this method of teaching?
The 21st century learning skills* require students to build reading, writing, problem-solving and application competencies. The teacher is supposed to teach less content and more skills. Cooperative learning is the perfect teaching methodology to teach students strategies and skills. It also a great model to show students how to apply those skills to study content.

*The 21st century learning skills are often called the 4 C’s: critical thinking, creative thinking, communicating, and collaborating. These skills help students learn, and so they are vital to success in school and beyond.

If you teach your students skills, they will become proficient, adaptable and life-long learners. And this works for ALL SUBJECTS. No matter the content, students who are skilled learners can study any subject, at any time and at any place. Cooperative learning also fosters a student’s ability to work in a team and to regularly reflect on his/her learning.

Groupings
The teacher* assigns students in groups with specific roles and jobs. After team members are organized into these small groups, usually of four people, and receive instruction from their teacher, students within the team cooperate with one another and work through the assignment until each team member successfully understands and completes it. Ultimately the shared goals are accomplished individually by each team member, and collectively by the group as a whole.
Teacher-selected groups have been proven time and again to be the best method of forming teams because it ensures a good mix and avoids friends from working together, which neglects to achieve the goal of improvement of social interactions among students who do not know each other as well.kaganpresentation

Team members.

Team members are responsible for their own individual learning as well as for their teammates learning. Members benefit from the contributions of the individual team members. Groups are heterogeneous are made up of high, medium and low academic achieving students. Team members acquire new skills and knowledge. Rewards are oriented towards individual and group.
Classroom Management
If cooperative learning is not accompanied with an effective classroom management system, serious problems are likely to occur. (Spencer Kagan)

Teachers usually provide verbal information along with worksheets, outlines and study guides during a cooperative learning lesson.
Students who are unfamiliar with the cooperative learning model will need to be taught about the model and be clear on their roles as well as the teacher’s expectations during this type of lesson
Reflection (group processing) is an essential part of the cooperative learning process. By clarifying and describing which actions and decisions were helpful and unhelpful the group continues the learning process and improves each members effectiveness when contributing to a collaborative group.
Researchers
The leading researchers of cooperative learning include Robert Slavin, Roger & David Johnson and Spencer Kagan, all of whom have slightly different approaches and emphases

The research of David and Roger Johnson, provides the foundation for how cooperative learning is structured in most of today’s classrooms. Their research shows that merely because students work in small groups does not mean they are cooperating to ensure their own learning and the learning of all others in the group.
Dr. Slavin suggests that cooperative learning is doubtlessly a great tool for handicapped and disabled students. Cooperative learning encourages these students and molds them to work in a professional environment. Cooperative learning of disabled and normal students is another great way of encourage disabled students. According to Slavin, when disabled and handicapped students work in mainstream and heterogeneous environments, they learn in a more productive and skillful manner.

Spencer Kagan has developed more than 100 structures to incorporate the basic principles of cooperative learning. “We are very clear with teachers that they should make cooperative learning part of any lesson,” Kagan says. “Ours is an integrated approach rather than a replacement approach.”

Kagan Structures
Kagan Structures are easy-to-learn and easy-to-use instructional strategies, ideal for promoting second language learning. In classrooms in which the Kagan Structures are used regularly, students for whom English is a second language learn both English and academic content far more quickly and far more thoroughly than when traditional instructional strategies are used. The Kagan Structures also promote language and content learning far more than does group work.

All of the Kagan Structures are very carefully designed. They are carefully structured to implement four basic principles of cooperative learning, PIESPIES

P  = Positive Interdependence
I  = Individual Accountability
E  = Equal Participation
S  = Simultaneous Interaction

For example, Kagan instructs teachers to use a “Timed Pair Share” structure. In this exercise, the teacher divides the class into pairs of students and poses a question. Within each pair, Student A talks about his or her answer for one minute, then Student B does the same.

The following examples illustrate a few of these instructional methods used:

This slideshow requires JavaScript.

“Which Kagan Structures should I learn and use first?”, and “Where do I begin?”

Inside-Outside Circle: In concentric circles, students rotate to face new partners and then answer or discuss teacher questions.
Rally Table: In pairs, students alternate generating written responses or solving problems.
One Stray: On each team, one teammate “strays” from his or her team to a new team to share information.
Rally Robin: In pairs, students alternate generating oral responses.
Rally Coach: Partners take turns, one solving a problem while the other coaches.
Showdown: One teammate reads a question or problem aloud. Students work independently to solve the problem, then show their answers when a teammate calls, “Showdown!” They then celebrate the correct answer or coach to get the correct answer (Kagan 1994).

For more details about Cooperative Learning

On Kagan Institutes, workshops and conferences go to www.T2TUK.co.uk and www.Kaganonline.com

The “Round robin” technique

What is cooperative learning? SlideShare

Cooperative Learning Lessons Starter Kit

The Essential 5: A Starting Point for Kagan Cooperative Learning

FIVE COOPERATIVE LEARNING ACTIVITIES TO DO ON THE FIRST DAY OF SCHOOL

Kagan Structures for English Language Learners

“¿Por qué somos torpes con el inglés y lo hablamos tan mal?” o “Per què som maldestres amb l’anglès i en parlem tan malament?”

images

He llegit un article a la xarxa i he estat reflexionant tota la setmana sobre ell, l’expose:

L’article és: “Por qué somos torpes con el inglés y lo hablamos tan mal” amb el subtítol de ”LA CULPA NO ES NUESTRA, ES DE LA TELE” podeu trobar-lo clicant ací: http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/02/14/por-que-somos-torpes-con-el-ingles-y-lo-hablamos-tan-mal-114883/

Este article es fonamenta en un estudi: “En el Estudio Europeo de Competencia Lingüística (EECL)” ,

do you speak

Diu així…..

“Els espanyols vivim estigmatitzats amb el nostre deficient control de la llengua anglesa, però no és tan greu com sembla, sinó que un conjunt de factors ens han “impedit” aprendre-la de debò”.

En els últims anys comptem amb multitud de recursos per integrar, la llengua “estrangera” con la denominàvem abans, en la nostra societat plurilingüe a la que aspirem. I li diguem “estrangera” perquè no la teníem a casa … La cosa canvia gràcies a les Noves Tecnologies, que ens obri la porta a llocs i cultures que abans eren quasi inabastables .

A veure, anem a analitzar la situació i la raó que ens ha portat a la situació de  “complexe amb el nostre deficient control de la llengua anglesa”:

  • El doblatge es va entendre en el Franquisme com una forma de censura i de enaltiment de la nació espanyola…”. El resultat és que ens hem acostumat al doblatge durant generacions. .. Heu sentit la veu de Homer Simpson, Will Smith o Angelina Jolie?  per exemple, o la veu dels seus “dobladors castellans”? Encara que ja podem conèixer la veu del Bill Gates, del Barack Obama o de l’Oscar Pistorius, en els informatius nacionals la sentim només que a l’inici, ja que després la tradueixen per sobre ….  Conclusió: no entenem anglès perquè sempre hem escoltat la televisió doblada a l’espanyol”. Ara ja no tenim eixa excusa, ja tenim un botonet en el nostre comandament que ens lleva el doblatge i ens col·loca la versió original, fins i tot amb subtítols. Per cert, este botonet deuria de ser més gran i accessible, junt al de volum de veu i  canvi de canal. A propòsit, “si es té un nivell baix d’anglès és millor començar amb subtítols en espanyol, però com s’aprèn de veritat és amb els subtítols en anglès”.
  • El sistema educatiu i l’aprenentatge de llengües …. Els espanyols érem els que més sabíem de gramàtica d’Europa inclús més que molts britànics, però no és el cas de l’ús de la llengua, el qui la parla és el qui la domina, i parlava més ací un adolescent que treballava en l’hostaleria en un estiu en Dènia, Xàbia o Benidorm que durant les classes de “lengua y literatura extrajera” en tota l’etapa de secundaria, per aquell temps: el BUP i COU . Deuríem dedicar-li un Blog sencer a este tema, però no és el moment. Les noves metodologies en el tractament i en l’aprenentatge de llengües, l’ús vehicular de la llengua “estrangera” en àrees no lingüístiques i el tractament integrat de llengua i contingut han desterrat la didàctica desfasada de les llengües que tractaven d’ensenyar un idioma utilitzant de manera vehicular un altre: ensenyar el valencià parlant castellà, per exemple.  Ara s’ensenya i aprèn l’anglès com un llenguatge més juntament amb el castellà o el valencià. Entre estos mètodes està l’anomenat CLIL (Content and Language Integrated Learning) que tracta d’aplicar un aprenentatge més natural de l’idioma, integrant al mateix temps la seva llengua materna a través dels continguts. Els resultats es veuran d’ací a uns anys.

Per a saber més sobre el tractament de llengües,  vos recomane el llibre del nostre amic i pobletà (de la Pobla Llarga)  Vicent Pasqual i Granell “El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià”. 

  •  Un altre aspecte social que afegir a la nostra carència: “fins ara els espanyols no hem gaudit de grans referents que parlen anglès”: els nostres polítics no dominen idiomes (es dediquen a retallar, a tirar-se les culpes, al tu més i al “sobre” que acaba en les divises a Suïssa), ni els esportistes (heu vist la felicitació nadalenca de Sergio Ramos?) i els nostres pares tampoc …Les noves generacions canviaran tot el panorama lingüístic, social i espere que també el polític, falta ens fa ja …..
  •  Les TIC: Internet permet accedir a gairebé tot: hi ha accés a la premsa estrangera, a escoltar música, a veure videoclips, a realitzar cursos fins i tot gratuïts, a jugar en anglès, a xatejar, a traduir, a llegir, a escriure (aquest blog és una prova..)   … Els canals TDT deixen posar el so en la versió original i afegir subtítols, de vegades fins i tot en anglès. Ràdio Vaughan emet 24h en anglès a diversos nivells des de l’inicial fins avançat. En les capitals ja hi ha “pubs” on s’aprèn l’anglès parlant amb els anglòfils, o els estudiants d’anglès (que som tots), que hi assisteixen a estos llocs no sols per a fer-se un cafè, sinó amb l’objectiu de posar en pràctica l’expressió i comprensió oral.
  • És a dir, que hui en dia ja gaire bé no cap l’excusa que “no ensenyaven bé a l’institut”, o “a la meua època no es sentia l’anglès”. Per descomptat no serà el cas del nostres fills que, “si amb la que esta caient i si no para de caure, i els brots verds no es transformen prompte en fruits” deuran d’eixir a “l’estranger” com els nostres pares i avis, però a diferencia d’ells eixiran formats i sense complexes a l’hora d’utilitzar l’anglès com qualsevol ciutadà  europeu educat i ben format.

“The best way to become acquainted with a subject is to write a book about it”

Frank Tudela 2013

Help your child’s reading.

Reading is happening all the time in a classroom and in school. It is taught in specific literacy lessons, but children are practising and using their ‘reading’ constantly. They are reading instructions, maths language, music language, information books, topics and signs, displays, registers, charts, games and the list goes on. They’re reading on computer, TV and interactive whiteboard screens too.

A child’s ‘reading journey’ begins with ‘learning to read’ and moves on into ‘reading to learn’. This advice will help you to make sense of the different terminology and understand how reading is taught and developed.

I found this website surfing and I think it’s worth it enter and see. This is a free website built to help you with your child’s learningRecommended by 100% of teachers and full of great support for reading, and Maths.

Oxford Owl has over 250 FREE eBooks! With linked activities.

La lectura ocorre tot el temps a l’aula i a l’escola. S’ensenya a les classes de literatura específiques, però els nens estan practicant i utilitzant la seva “lectura” constantment. Llegeixen  les instruccions, llenguatge matemàtic, música, llibres d’informació, temes i senyals, pantalles, registres, cartes, jocs i la llista continua. Estan llegint en les pantalles d’ordinador, televisió i pissarra interactiva també.

“L’aventura de la lectura” comença amb” aprendre a llegir “i passa a” llegir per aprendre “. Aquest consell l’ajudarà a donar sentit a la diferent terminologia i entendre com la lectura s’ensenya i es desenvolupa.

Vaig trobar aquesta web navegant i crec que val la pena entrar i veure. Aquest és un lloc web gratuït dissenyat per ajudar amb l’aprenentatge del seu fill. Recomanat pel 100% pels mestres i ple de grans recursos per a la lectura, i les matemàtiques.

Oxford Owl té més de 250 llibres electrònics gratuïts! Amb activitats vinculades. Oxford Owl

Help your child’s reading with free tips & free ebooks | Oxford Owl.

Is there a future for the paper dictionary? …

Macmillan Dictionaries will no longer appear as physical books. The final copies are rolling off the presses at this very moment, and from next year, Macmillan Dictionary will be available only online.

 Is there a future for the paper dictionary or, like the encyclopedia, will it soon become a 20th century relic? Beyond this, will dictionaries in any form survive, as digital natives increasingly use the Web as their primary source of lexical information?

What is your answer? …. (clue: look what happened to encyclopedias)

The CD-ROM dictionary was first produced about twenty years ago, followed by other handheld devices. But the Web has now taken a more central role, generating significant ‘external’ effects and creating a completely new, and still emerging, paradigm.

Liberated from space constraints and taking advantage of multimedia and hyperlinking, the electronic dictionary’s range is infinite, affording the possibility of a multilayered approach to defining words that demonstrates to the user the many ways in which it can be encoded. Online dictionaries, replete with pronunciation aids, sound effects and games, have the capacity to offer the user a far more holistic experience than their paper counterparts. Furthermore, online dictionaries can be effortlessly current, staying really up to date (not once in 5 years o more)

What do we lose? …..

  • Users Dictionary as ‘authority.
  • Too much information? Needs careful management.

The future is already here … but is it for everybody?

http://www.teachingenglish.org.uk/top-stories/macmillan-phase-out-printed-dictionaries

www.macmillandictionaryblog.com

“Who needs dictionaries?” 

 

El plurilingüímo en el sistema educativo español

El Gobierno vasco, mantiene un sistema de evaluación externa del programa piloto de educación trilingüe que desde hace dos años se ha implantado en colegios e institutos de la comunidad: este curso son 118 centros de primaria y secundaria. Esa evaluación quiere comprobar, precisamente, que no se ven afectados los aprendizajes de ninguna de las materias ni de ninguna de las lenguas, explica la viceconsejera de Educación, María Antonia Ozcariz.

El modelo vasco consiste en dar libertad a los centros a la hora de elegir cuántas asignaturas se dan en cada idioma (euskera, castellano e inglés), aunque marcando un mínimo de horas semanales para cada uno de ellos: seis. “Incluso, pueden elegir dar solo algunos contenidos de una materia en una lengua u otra”, explica Ozcariz.

La viceconsejera asegura que se han vencido algunas resistencias iniciales por parte de quienes pensaban que con el nuevo modelo saldría perjudicado el idioma más débil, en este caso, el euskera. Precisamente ese reproche es uno de los que se le hizo a la idea de trilingüismo impulsada por la Xunta de Galicia, aunque tampoco ha dejado contentos a los miembros de la plataforma que peleó en la comunidad porque sus hijos pudieran escolarizarse con el castellano como lengua vehicular principal.

Al final, el modelo ha quedado como una forma de equilibrar la enseñanza en castellano y en gallego, con introducción de la lengua extranjera en aquellos centros que se apunten al plan de plurilingüismo (110) o bilingüismo (1.800 secciones, que no colegios). En los primeros se ofrecen más horas en inglés y cuentan siempre con auxiliares de conversación, explica una portavoz de la Consejería de Educación. Como en el caso vasco, los centros tienen margen, aunque menor, para repartir las horas en cada idioma.

El Gobierno de la Comunidad Valenciana también ha anunciado que abrazará un modelo similar, y en esta autonomía, quizá más que en ninguna otra por sus graves problemas de endeudamiento, sale a flote otra de las dificultades de un modelo trilingüe: los medios que hacen falta para que funcione. Si en distintas comunidades ya se ha puesto en cuestión el modelo de los centros bilingües públicos por la falta de medios y, sobre todo, de preparación lingüística de los docentes, con un modelo multilingüe las dificultades se multiplican.

En Galicia, una portavoz de la consejería admite mayor inversión en auxiliares de conversación: “Hay cuatro veces más que en el curso 2008-2009”, dice. En País Vasco, la viceconsejera de Educación María Antonia Ozcariz explica que se ha dado “un credito horario moderado” a los profesores (menos carga de clases) y se ha multiplicado por dos el gasto en formación en lenguas extranjeras. La formación docente es la clave, asegura: “No solo en la lengua extranjera, sino, sobre todo, en metodología para poder enseñar bien utilizando una segunda lengua”.

Pero aún hay otro gran problema para este modelo, precisamente, el que planteaban los padres gallegos que quieren que sus hijos aprendan en castellano (también hay un movimiento similar en Cataluña), pues no ven utilidad en la otra lengua cooficial. Este es, la clave para que funcione un sistema trilingüe o no.

 Extraido de un artículo de El Pais:

En tres idiomas mejor que en dos


Educación multilingüe

La profesora de la Universidad de Bruselas Alex Housen admite que hay muchos factores que deben jugar para que funcione un sistema multilingüe, pero pone un ejemplo que viene funcionando “desde hace más de un siglo”, el de Luxemburgo, país con tres lenguas oficiales: luxemburgués, alemán y francés. En él, los niños aprenden en luxemburgués en la escuela infantil y en la mayor parte de la escuela primaria (de los 6 a los 12 años). En esta etapa, el alemán es una asignatura desde primero y en el último curso empieza la transición desde el luxemburgués a este idioma. El francés se introduce como materia a los 10 años. En secundaria, las clases se dan en alemán los primeros cursos y luego en francés.

“Entiendo que puede ser un poco contradictorio, pues en el mundo de hoy, si lo que queremos es educar a nuestros hijos para comunicarse, lo lógico es querer que aprendan la lengua mayoritaria”, asegura el profesor de Ingeniería Lingüística de la Politécnica de Madrid Jesús Cardeñosa. “Pero lo cierto es que multitud de estudios aseguran que lo mejor es escolarizar a los niños hasta los 10 años en el idioma que se habla en su casa. Y, a partir de ahí, una vez ha madurado intelectualmente, ya pueden empezar con las lenguas que sean”, lo mismo para un niño quechua en Perú, que para un castellanohablante en Cataluña, añade. “Si en la casa conviven los dos idiomas, cualquiera de los dos vale para los primeros años de escuela, si no, no”, insiste.

“Si la segunda lengua se usa solo puntualmente en la escuela sin que haya oportunidades o necesidad de usarla en la calle, el niño solo tendrá una motivación limitada para aprenderla y no la activará rápidamente. La educación bilingüe en Cataluña, País Vasco o Galicia funciona bien porque las dos lenguas son usadas en el territorio y los niños tienen oportunidades de practicarlas en muchas circunstancias. No debemos esperar un resultado tan optimista con la introducción de una tercera lengua ajena al territorio, como el inglés, a menos que los padres busquen ocasiones para aumentar la presencia de la tercera lengua fuera de clase”, dice Anna Solé. “Evidentemente, la introducción de la tercera lengua debería hacerse de manera en que no peligrasen los sistemas más exitosos, es decir, que la lengua principal de enseñanza debería seguir siendo la lengua del territorio”, añade en referencia a Cataluña, Galicia o País Vasco.

Extraido de un artículo de El Pais:

En tres idiomas mejor que en dos